LA VIA LÀCTIA A LES ROQUES DE BENET

Les condicions lumíniques son les esperades des de fa dies, així que el meu fill Pol i jo agafem el cotxe, el material fotogràfic i carretera i manta fins al Parc Natural dels Ports. L’objectiu esta clar, fotografiar la Via Làctia sobre les Roques de Benet. 

De camí als Ports li vaig donant voltes i més voltes, les condicions de llum a la nit son bones però amenacen núvols i desconec del tot l’indret on vaig, els dubtes comencen a sorgir i les ganes per fer la fotografia segueixen creixent tot i les incerteses d’assolir l’objectiu.

Amb la confiança que les condicions es posaran favorables per fer la foto arribo a l’entrada dels Ports, de camí al Mont Caro percebo que serà un gran cap de setmana, travesso els núvols amenaçadors i em trobo el primer espectacle que m’ofereixen els Ports,  a sota els peus hi tinc un mar de núvols impressionant  i es comença a pondre el sol, senzillament perdo l’oremus.

Ja entrada la nit és hora de fer les primeres proves per l’endemà, el dia D, per fer la foto pensada. Així que mans a la feina i començo amb les proves de com pot afectar la contaminació lumínica, si des del cim del Mont Caro el resultat és bo, des de les Roques de Benet a Horta de San Joan sé que no tindré cap problema en aquest sentit.

Quedo parat de l’activitat nocturna als 1441m del cim, primer arriben dos ciclistes cap a les onze, després, enmig de les proves de contaminació lumínica veig que s’acosta una llum i sento veus, els hi demano si us plau que apaguin el llum i els explico que estic fent fotos, son dos nois joves, el Jordi i el Gerard, arriben cap a la mitjanit perquè havien sortit a fer una volta i estem parlant fins les dues, de fet, m’expliquen coses dels Ports i decideixo canviar els plans de l’endemà.

Tres hores més tard sona el despertador, com un robot i mort de son me’n vaig al mirador per fotografiar la sortida del sol, preparo el trípode amb una càmera i amb una altra a la mà espero el moment mentre observo l’entorn i com va canviant la llum de l’hora blava a l’hora taronja. Davant meu torno a tindre un mar de núvols on hi surten alguns cims, a l’horitzó, completament frontal el punt per on sortirà el sol, la imaginació comença a volar i espero pacient el moment del repte amb l’astre rei. Click… click… click… Acabades les fotografies de la sortida del sol canvio el xip, ha començat el dia D i només cal esperar l’hora H, les tres de la matinada.

Passo el matí tombant, captant amb la càmera diferents paisatges del Parc Natural, només baixar del Mont Caro fins a Roquetes observo els diferents paisatges que els núvols m’havien tapat de pujada, passo en un tres i no res dels 1441m gairebé al nivell del mar, de paisatges abruptes amb roca i pins a la plana d’oliveres i marges de pedra. Cap al migdia arribo a Horta de Sant Joan i veig per primera vegada les Roques de Benet, imponents, com tot l’entorn, no m’estranya que en Picasso hi passés una temporada, agafen ganes de quedar-s’hi.

Mentre dino al Cafè La Bassa aprofito amb el cambrer per repassar el punt des d’on fer la foto, el tinc claríssim des del primer moment per les localitzacions que he estudiat a internet i vull assegurar-me que hi puc arribar, em diu que hi ha una tanca i no sap si està oberta o tancada, si la trobo tancada comenta que hauré de donar tota la volta i calculo que entre una cosa i l’altra necessito arribar-hi cap a les 18h. Parlem de diferents punts d’interès del Parc Natural dels Ports i decideixo fer una excursió al Teix d’Engrillo, falten tres hores per les 18h i tinc temps d’anar-hi.

Tornant de l’arbre monumental m’entretinc inesperadament i arribo al peu de les Roques de Benet més tard del previst, només disposo d’una hora per arribar a la localització i la tanca que m’ha comentat al migdia està tancada. Ja no disposo del temps per fer tota la volta i arribar on volia, decideixo fer una inspecció per la zona i trobar el mateix angle que busco per la fotografia, un cartell m’avisa ben clar del risc de la zona “perill bous braus”, segueixo igualment fins a trobar un punt que em pugui servir, m’aturo quan veig l’angle bo, busco la nova localització i quan la trobo una tifa em recorda el cartell que avisa del perill, no pot ser!! Un esglai em recorre tot el cos, m’acompanya el Pol i decideixo marxar… a prendre per sac la foto!! Ja la faré un altra dia si cal, marxo directe a un dels punts de referència secundaris per si em trobava en aquesta situació, el temps justeja i aviat es pondrà el sol, per sort està a prop.

Previous
Next

A vint minuts per les nou del vespre tinc el trípode muntat amb la càmera, faig les primeres fotos per trobar  la nova composició d’imatge, m’agrada el resultat i espero els moments per disparar.

Tot s’ha girat com un mitjó a última hora, he passat d’una orientació inicial d’encarar la càmera al SO a tindre orientació final cap a l’Est. Aprofito l’estona d’espera per valorar les possibilitats de la nova orientació i calcular quan passarà la Via Làctia per sobre les Roques de Benet, me’n adono que la voluptuositat de la roca queda molt millor des de la nova ubicació, estic molt més a prop i l’objectiu d’onze mil·límetres em permet captar tota la roca en primer terme, tinc clar que podré fer la foto que estic buscant i puc relaxar-me una mica després de totes les preocupacions.

Començo a disparar les fotografies de la primera imatge entre les 22h i les 22:30h, faig vàries exposicions amb temps i sensibilitats diferents i aprofito per comprovar que la hiperfocal està correcte, tapo la càmera per evitar la humitat de la nit i vaig a descansar fins a les dues de la matinada. Arriba el moment, per enèsima vegada repasso tots els passos a fer, l’horari de la Via Làctia i comprovo el funcionament de tots els aparells i l’estat de les bateries, esta tot en ordre i comença l’espectacle nocturn, click, click, click… Les imatges son bones, ja està.

Amb mitja feina feta dedico el dia següent a fer petites excursions per conèixer millor el Parc Natural, gaudeixo de l’entorn als Estrets fins arribar al Toll Blau d’Arnes, també m’acosto a les Coves Roges a Paüls i acabo la meva estada als Ports a la Mola de Catí passejant pel bosc madur i visitant la Cova Cambra, pujo al cotxe per marxar i no puc deixar escapar l’últim regal que em fan Els Ports, aquesta vegada em sorprèn presentant-me davant meu una perdiu amb les seves cries…

Marxo dels Ports satisfet i amb ganes de tornar-hi a fer més fotografies, durant el trajecte revelo mentalment les imatges i m’imagino el resultat final, arribo a casa amb l’objectiu complert , cansat i amb ganes de començar a revelar, aquest cop sí de veritat les imatges.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *